L''''Església de la Mare de Déu de Tsirkoli''' (en [[georgià]]:წირქოლის ღვთისმშობლის ეკლესია), és una [[Església Ortodoxa Georgiana]] dels segles VIII i IX a la vora del llogaret de Tsirkoli a la vall del riu [[Ksani]]. Combina les característiques dels dissenys d'esglésies sense cúpula i amb cúpula i es classifica com a pertanyent al «període de transició» de l'arquitectura medieval georgiana. La zona, que forma part del municipi d'Akhalgori, va quedar sota el control de les forces russes i d'[[Ossètia del Sud]] a la [[Guerra a Ossètia del Sud (2008)|guerra ruso-georgiana d'agost de 2008]]. Com a resultat, el clericat i la parròquia georgians van perdre l'accés a l'església, que està inscrita en els Monuments Culturals destacats de [[Geòrgia]].<ref>{{ref-web|títol=List of Immovable Cultural Monuments |url=https://www.heritagesites.ge/uploads/files/5cd556eed8919.pdf |editor=National Agency for Cultural Heritage Preservation of Georgia |consulta=25 de juliol de 2019 |llengua=georgià}}</ref>

== Localització ==

L'església de la Mare de Déu, es troba al nord-oest del llogaret de Tsirkoli, en la riba dreta del riu [[Ksani]]. El poble, també conegut com a Tsirkvali als registres històrics, s'esmenta per primera vegada a les ''Cròniques medievals georgianes'' quan es relaten els esdeveniments del 975. És la llar d'una altra església de finals de l'[[edat mitjana]] de Sant Jordi i d'una fortalesa en ruïnes, situada en les rodalies.<ref name="dic">{{ref-llibre|cognom1=Gamkrelidze|nom1=Gela|cognom2=Mindorashvili|nom2=Davit|cognom3=Bragvadze |nom3=Zurab |cognom4=Kvatsadze|nom4=Marine|títol=ქართლის ცხოვრების ტოპოარქეოლოგიური ლექსიკონი. Topoarchaeological dictionary of Kartlis tskhovreba (The history of Georgia)|any=2013|editorial=Georgian National Museum |lloc=Tbilisi|isbn=978-9941-15-896-4|pàgines=615–616 |url=http://dspace.nplg.gov.ge/bitstream/1234/41521/1/KartlisCxovrebisTopoarqeologiuriLeksikoni.pdf |llengua=georgià |capítol= Tsirkvali [წირქვალი]}}</ref>

L'església de la Mare de Déu està construïda de [[tuf]] porosa. Té la [[cúpula]] central sense [[tambor (arquitectura)|tambor]], sostenguda tan sols per [[trompa (arquitectura) |trompes]] i està voltada amb un sostre a dosaigües, el que li dona una aparença exterior d'un edifici d'una única [[nau (arquitectura)|nau]]. A l'extrem est de l'interior hi ha un santuari, amb [[absis]] semicircular i cambres laterals. La part oest de l'interior és de dues plantes, cadascuna de les quals està connectada amb la badia quadrada central a través dun parell d'obertures amb forma d'arc. La façana est té un [[frontó (arquitectura)|frontó]], coronat per una senzilla cornisa. Entre el frontó i un finestral de doble arc que n'hi ha sota seu hi ha un gran buit rectangular, probablement fet per albergar una inscripció, un projecte que no es va materialitzar. En el centre de la façana sud hi ha tres fornícules en arc interconnectades coronades per un doble finestral, adornat amb exquisides talles en pedra. El nínxol central serveix de porta d'entrada a l'edifici.<ref name="gacc">{{ref-llibre|cognom1=Muskhelishvili|nom1=David|cognom2=Tumanishvili|nom2=Dimitri|cognom3=Gagoshidze|nom3=Iulon|cognom4=Apakidze|nom4=Joni|cognom5=Licheli|nom5=Vakhtang|editor1-last=Skinner|editor1-first=Peter|títol=The Cultural Heritage of Georgia — Abkhazeti, Shida Kartli|data=2008|editorial=Georgian Arts and Culture Center|lloc=Tbilisi|pàgines=1, 13 |url=https://www.gaccgeorgia.org/Exhibitions/CulturalHeritageofgeorgiaAbkhazeti,%20ShidaKartli/Abkhazeti-Shida%20kartlismall.pdf}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom1=Dzhanberidze|nom1=Nodar|cognom2=Tsitsishvili|nom2=Irakli|títol=Architectural Monuments of Georgia|data=1996|editorial=Stroyizdat|isbn=5274022235|pàgina=8}}</ref>

Una inscripció en pedra de l'església, realitzada en l'escriptura medieval [[alfabet georgià|georgiana asomtavruli]] i que esmenta el rei [[Lleó III d'Abkhàzia]], data dels anys 957-967 i es conserva al Museu Nacional Georgià de [[Tbilissi]].<ref name="dic"/> La disposició de la [[cúpula]] i de la façana est són inusuals en l'arquitectura medieval de l'església georgiana.<ref>{{ref-llibre|cognom1=Beridze |nom1=Vakhtang |títol=ძველი ქართული ხუროთმოძღვრება. |data=1974 |lloc=Tbilisi |pàgines=40-41 |llengua=georgià}}</ref>

A l'interior hi ha fragments dels [[pintura al fresc|frescs]] dels segles X i XI. Els millors conservats són les representacions dels sants Febrònia i Marianus, amb inscripcions georgianes identificadores, en la badia central. A més a més, a l'església hi ha una dotzena de graffitis esgarrapats, [[paleografia|paleografiats]] entre els segles XIV i XVII, commemoratius o deixats pels pelegrins.<ref>{{ref-publicació|cognom1=Gelashvili |nom1=Irakli |títol=წირქოლის ღმრთისმშობლის ეკლესიის ნაკაწრი წარწერები. Scratched graffiti from the Church of Tsirqoli Mother of God |publicació=The Proceedings of Institute of History and Ethnology |data=2009 |volum=9 |pàgines=195-203 |url=http://eprints.tsu.ge/622/1/gareji-merkviladze.pdf |llengua=georgià}}</ref>

== Situación al segle XXI ==

Significativament danyada per un terratrèmol, va ser reparada de manera substancial pel govern georgià entre 2006 i 2008.<ref name="gacc"/> Després de la g[[Guerra a Ossètia del Sud (2008)|guerra ruso-georgiana d'agost de 2008]], els georgians ja no van poder operar l'església. L'agost de 2009, Geòrgia va acusar a [[Rússia]] de posar en perill els monuments històrics de Tsirkoli a causa de les noves instal·lacions militars a la zona.<ref>{{ref-web|cognom1=Kupunia |nom1=Mzia |títol=Russia claims Tbilisi is creating provocations in conflict zone |url=http://www.messenger.com.ge/issues/1910_august_3_2009/1910_eumm.html |consulta=18 d'agost de 2019 |obra=The Messenger Online |data=3 d'agost de2009}}</ref>